22/7/08

Res no ha canviat tant com volíem creure

Amb el meu últim -I GRAN!!- descobriment tinc a la meva mare emocionadíssima (i a mi traduïnt com una boja!).
Segur que tots vosaltres heu sentit a parlar del "Consultorio de Elena Francis", un espai de ràdio que va néixer a finals dels anys 40 i que, majoritàriament, contestava cartes de lectores que feien consultes de caire sentimental. Doncs he trobat un autèntic consultori del segle XXI: la mateixa fòrmula, però via internet. "Per què no trobo parella?", "Si un home em dona el seu telèfon l'he de trucar?", "Què faig si els meus pares no donen el vist-i-plau a la persona amb qui estic sortint?"... en resum, les preguntes de tota la vida però amb respostes d'ara! (perquè no només les noies tenim dubtes sentimentals, ara...). Evan Marc Katz és un assessor de cites increïble, i el seu blog de Consells d'un expert en cites per a solters, una cita imprescindible per aquests dies de tanta calor. Ja em direu què us sembla.

Com a regalet nostàlgic (mare, especial per a tu), la sintonia del programa d'Elena Francis...gentilesa del senyor Glen Miller i la seva orquestra (i dels amics del YouTube!): Indian Summer, de Victor Herbert.

18/6/08

Carn, peix... o verdura?

El "mercat" de la parella és ampli i inabastable... Pots investigar, provar, donar voltes, demanar, comparar, tastar diferents "productes"...i que no te n'agradi cap. No s'ha de desesperar i seguir provant.

Però també hi ha qui té claríssim allò que va a "comprar". Per a tots aquest que saben perfectament quin és el seu "perfil ideal" de parella, existeixen tot un seguit de webs especialitzades:
- redheadpassions.com, per a pèl-rojos
- tallfriends.com, per a alts
- largepassions.com, per a persones amb sobrepés
- shypassions.com, per a tímids

Parlant de mercat i gustos, per als enemics de la proteïna animal, us recomano pàgines de cites per a trobar un amor vegetarià:
- www.VeggieConnection.com
- www.VegetarianDating.com
- www.aubergineintroductions.com

Bon appétit!

4/6/08

I què passa quan l'amor s'acaba?

No, no m'ha passat res terrible amb la meva parella...
Però en certs moments de la meva vida -menys decidida a dir les coses a la cara, per allò de "no fer mal"- m'hauria anat bé una ajuda externa. Estats Units té alguns negocis pioners que pretenen donar-nos un cop de mà. Són curiosos i val la pena conèixe'ls!

Servei de trencament de relacions (t'estalvien el mal tràngol):
www.rejectionhotline.com

Pàgina que escriu automàticament la carta de trencament:
www.dearjohn.com

I sempre pots vendre les joies que et va regalar el teu ex estimat:
www.exboyfriendjewerly.com

Per què anar trencant cors si un altre ho pot fer per a tu?

27/5/08

El llibre !!

Avui arriba a les llibreries el llibre del qual en sóc protagonista i que també dóna nom a aquest blog. Estic emocionadíssima!!
Per celebrar-ho, avui compartiré amb vosaltres el Manual d'instruccions per a primeres cites que la doctora Sarah Lovely em va fer arribar al principi de la meva "investigació".
Aquí teniu uns quants consells que convindria que tothom tingués en compte...
- Lliçó número 1: Et relaxaràs. Una primera cita no et compromet a res
- Lliçó número 14: Quedaràs directament al lloc de la cita. No et passarà a recollir fins més endavant, quan disposis de més informació sobre el seu equilibri emocional
- Lliçó número 27: No és el moment adequat per compartir problemes de salut o malalties genètiques
- Lliçó número 37: Si el noi t'agrada faràs un esforç per NO imaginar quin seria l'aspecte físic que tindrien els vostres quatre fills
- Lliçó número 39: Si quan us acomiadeu et demana una segona cita, no donaràs una resposta. Li diràs "Truca'm". RECORDA: buscar noi és com buscar pis.

I així, fins a 47 consells mooooolt útils per afrontar una primera cita sense semblar una dona desesperada ni la reina del gel.

Good luck!

21/5/08

Matchmakers, Celestinas, casamenteras...

El model evoluciona. Els singles del món tenen ajuda des de temps immemorials per deixar de ser-ho. Al Japó encara existeixen les "omiai", cites arreglades per un matrimonier (iiii...paraula lletja, eh?!). Aquí no fa falta parlar de personatges com la Celestina o, en casos ja més impossibles, sempre es pot demanar una "ajudeta" a sant Antoni.

Segur que aquells que coneixeu Fiddler on The Roof (El violinista al terrat, o com bonament s'hagi traduït aquí), recordeu l'escena on les tres filles grans canten allò de:

"Matchmaker, matchmaker, make me a match
Find me a find, catch me a catch."

("Matrimoniera, matrimoniera, casa'm aviat.
Casa'm i bé, matrimoniera, amb l'estimat!")

I si la memòria falla, aquí la podeu veure.

18/5/08

Per on començar...

Trobar parella no és feina fàcil. I trobar-ne una que encaixi i que duri una mica, encara menys. Potser perquè molta gent es llança a la recerca sense un "full de ruta". Sí, sí, sona poc romàntic, però... a què quan un busca pis ha de decidir si vol comprar o llogar, quantes habitacions necessita i si vol que estigui a un barri o un altre? Doncs no estaria tan malament començar fent un llistat del que voldríem de la nostra parella. Un "Perfil de la persona idònia". Segons la doctora Sarah Lovely, aquest "perfil" s'estructura en tres parts: 
- característiques no negociables
- característiques desitjables
- característiques ideals

Aquest exercici ajuda a establir prioritats, a tenir una visió més realista de la parella que un busca i a fugir de perfils incompatibles (que només em causaran frustració i excés d'alcohol i/o xocolata). 

Per mi no és negociable que estigui casat (uf!), seria desitjable que tingués entre trenta i quaranta anys i no fumador i seria ideal (però moooolt ideal!) que li agradi cuinar i que hagi superat l'etapa dels videojocs. 

Quins serien els tres tipus de característiques de la vostra parella ideal???

30/4/08

(a qui estigui llegint aquest primer post: hola!)

Sóc la Victòria Sachs. Visc a Nova York i escric articles sobre legalitat internacional per a un diari de Barcelona: són aquells articles que donen prestigi però que cap lector no segueix amb interès.

Fa cosa d'un any el meu cap em va demanar que les meves columnes d'estiu al diari fossin més "entretingudes". Superada la meva indignació inicial (¡¿jo, una periodista seriosa, parlant de frivolitats?!), el dilema era: ¿quina columna d’estiu pot escriure una periodista que no fa vacances i que viu a Sutton Place, el barri més avorrit de Nova York? Si té imaginació, unes línies inventades. Si no té imaginació però sí recursos, un text a partir d’experiències reals.
I com que jo no he tingut mai imaginació, em vaig veure obligada a cercar una font que em proporcionés informació per mantenir entretinguts els lectors al llarg de tot l’agost. Després d’alguns dubtes, vaig trobar el fil conductor per a les meves columnes d’estiu en un diari de Nova York, en forma d’anunci:

Doctora Sarah Lovely, experta en el comportament de l’home i de la dona moderns, ofereix un servei d’assessorament de cites mensual. Preus especials durant les vacances d’estiu.

I així va començar el meu interès pel món de les cites - explicat molt millor al llibre Cites a Manhattan, del qual en sóc la protagonista-, un món que m'ha causat més curiositat de la que em pensava inicialment. Per això m'he decidit a encetar un blog sobre el tema. Perquè crec que és un tema que interessa a molta més gent...

Tot un univers, el món de la parella...